La patrona de la vista

Un dels esdeveniments més importants en l’agitada cursa prenadalenca és la fira de Santa Llúcia, celebrada el mateix dia de la santa (el 13 de desembre) o els caps de setmana anterior o posterior a la data. Una fira que és utilitzada per comprar regals de nadals, farcir les cases d’adorns o productes gastronòmics d’aquesta època de l’any. La fira de Santa Llúcia porta el seu nom en honor a la Santa homònima, i aquesta santa –Santa Llúcia-- és la patrona de la vista.

Imatge de la santa, procedent de la Vall d’Aran (actualment al MNAC).

Primer de tot: qui era Santa Llúcia? La tradició diu que Llúcia de Siracusa va ser una noia cristiana que va viure durant l’Imperi Romà a Siracusa, una ciutat de l’illa de Sicília. Va viure durant el període de la tetrarquia, i s’estima que la data del seu naixement va ser vers l’any 283dC.

Talment com la majoria de màrtirs cristians, Llúcia de Siracusa era una devota cristiana filla d’una família més o menys benestant de l’illa. La mare de Llúcia la volia prometre amb un patrici romà, que no era creient de la religió cristiana, i la Llúcia, per evitar el casament, va convèncer la seva mare de resar a Déu i curar-la d’una malaltia que patia. La mare, miraculosament va ser curada, i, creient que era obra de la intervenció divina, va anul·lar el compromís amb el patrici.

Però aquest, sospitant de la filla, va denunciar-la a la justícia romana per ser cristiana, i la van jutjar per forçar-la a abandonar el cristianisme i professar la religió romana. En negar-s’hi, va ser torturada, li van extreure els ulls—d’aquí la seva protecció sobre la vista i sobre els invidents— i finalment va morir decapitada. Es diu que un cop cega, seguia veient-hi. No tenia gaire més de vint anys. Va acabar sent canonitzada al segle VI. 

Santa Llúcia, de Pier Francesco Cittadini. Oli sobre tela, 1650.

És considerada la protectora de la vista, i segurament heu sentit alguns avis referint-se a ella dient «Que Santa Llúcia et conservi la vista!». A més, també és patrona i protectora dels cecs i els invidents, els pobres i una llarga llista d’oficis que acostumen a necessitar bona vista, entre ells els oculistes, els modistes i sastres, els escriptors i, més recentment, els informàtics, els dissenyadors gràfics i els fotògrafs.

Fent referència al patronatge de Santa Llúcia sobre la visió i les malalties i deficiències derivades d’aquesta, ja sigui per falta d’intervenció divina de la santa o per altres factors externs, encara avui en dia la població mundial pateix molts —masses— problemes de visió.

El principal problema de visió del món és la miopia, que consisteix en una anomalia de la refracció de la llum que entra a l’ull, de manera que els rajos de llum convergeixen en un punt situat més endavant del normal a la retina. Com a conseqüència, les persones afectades de miopia tenen dificultats a l’hora d’enfocar objectes situats lluny, ja que els veuen borrosos. La miopia és la principal afecció visual del món i està en continu creixement. A principis del segle XXI el percentatge de miops al món era d’un 22%, i es pronostica que de cara al 2050 seran un 50%. Actualment, la teoria més acceptada per justificar l’aparició de miopia és una combinació de factors genètics i ambientals. 

Les altres anomalies de la refracció de la llum són:

—La hipermetropia és oposada a la miopia: en aquest cas, els rajos de llum conflueixen en un punt situat més enllà del normal (més lluny de la retina), de manera que qui n’està afectat té dificultats per enfocar de prop. 

—L’astigmatisme ve provocat per una anomalia en la curvatura de la còrnia, la qual produeix la refracció ocular. Això implica dificultats per a concentrar els raigs de llum en un punt de la retina, i distorsiona la visió (la fa borrosa).

A part de les anomalies en la refracció de la llum, que són els problemes oculars més comuns —els que col·loquialment coneixem per ‘portar ulleres’—, hi ha altres problemes oculars, que poden ser malalties o discapacitats oculars, les quals comporten dificultats més severes en el desenvolupament de la vida quotidiana del pacient.  

Principals anomalies de la refracció de la llum

Entre les infeccions oculars més comunes trobem:

—La conjuntivitis, que consisteix en la infecció de la conjuntiva, és a dir, la membrana que recobreix la superfície de l’ull i l’interior de la parpella. Aquesta infecció pot venir causada per virus, bacteris, fongs, al·lèrgens, etc. Generalment la conjuntivitis ve acompanyada de secrecions, les lleganyes.

—La cel·lulitis ocular, o cel·lulitis orbitària, que consisteix en la infecció del teixit muscular i adipós que conformen l’ull. Pot ser de dos tipus: cel·lulitis orbitària (o postseptal), on els elements inflamats són el globus ocular, els vasos sanguinis i el nervi òptic, essent aquesta de més gravetat; i la cel·lulitis periorbitària (o preseptal), on s’inflamen només les parpelles i els teixits ubicats al voltant de l’ull. Aquesta última es pot estendre fins a les galtes. 

Finalment, la conseqüència més greu de les malalties oculars és la ceguesa, la pèrdua total o parcial de visió, que pot ser provocada per diversos motius. Entre els més comuns hi ha les malalties oculars, però cal tenir en compte que la ceguesa pot ser provocada per motius genètics o per lesions i anomalies.

Entre les malalties oculars que poden provocar ceguesa, les principals són:

—Les catarates, que són la opacitat parcial o total del cristal·lí. Quan la llum el travessa, al ser opac es dispersa per l’ull i no és capaç de concentrar-se en la retina, de manera que provoca ceguesa parcial o total.

—El glaucoma és una patologia greu dins les malalties oculars, provocada per l’augment de la pressió de l’ull, de manera que la sang no arriba en les quantitats necessitades a l’ull i s’atrofia el nervi òptic responsable de la visió i el globus ocular funciona deficientment. Les persones més afectades per aquesta malaltia solen ser de més de 60 anys, però pot aparèixer en qualsevol persona.

—La Degeneració Macular consisteix en un envelliment de la retina, provocat per l’acumulació de residus produïts amb anterioritat per la pròpia retina. És la principal causa de ceguesa parcial a Espanya. Sol estar associada a l’edat.

Hi ha altres malalties oculars que poden ser causa de ceguesa, però les ja esmentades són les principals i més comunes.

Com a conclusió, gran part del món pateix algun tipus de discapacitat visual, i per tant, es pot dir que gran part del món té com a protectora Santa Llúcia. Un bon mèrit per ella! 

Des d’OLIMB us volem recordar que és important prevenir tant com es puguin les malalties oculars, i obviant factors genètics o disposats a l’atzar, per exemple, podem recomanar la higiene dels ulls (en la seva justa mesura, evidentment), tenir uns bons hàbits quan mirem de prop, fer exercicis de visió per no sobrecarregar els ulls durant massa temps davant d’una pantalla, un llibre o els deures, etc. Finalment, sempre és útil tenir coneixements extra sobre la visió, i més si més de la meitat de la població mundial està afectada d’algun tipus d’aquestes discapacitats visuals.

Pol Asensio, 13/12/2022