Desconeguts, de David Lozano

Desconeguts és un llibre de novel·la juvenil escrit per David Lozano l'any 2018. Aquest llibre es porta llegint a l'institut uns anys i tracta d'una noia anomenada Lara que coneix a un noi misteriós a través de Twitter. A poc a poc, els dos es van enamorant i arriba un dia en el qual decideixen quedar per sopar, però a poc a poc, la història ens va revelant les vertaderes intencions del noi.

Aquest llibre va guanyar el premi Edebé de literatura l'any 2018. És un premi força important, però això no vol dir que el llibre sigui una obra mestra ni sigui un escrit perfecte.

A la meva opinió, alguns escenaris no són molt realistes per al context i són també molt forçats, ja que sinó, una part de la història no tindria sentit.

Podem veure un clar exemple al començament del llibre, on els dos protagonistes van a sopar a un McDonald's de Barcelona. Estan allà des de les 20 h fins a les 0h i això no s'ajusta a la realitat. Si McDonald's és un restaurant de menjar ràpid, el sopar hauria de ser ràpid. A més, fa que el lector s'avorreixi perquè la major part del llibre es troba a la mateixa situació.

Per altra banda, trobo que els personatges són plans, completament plans. Cap d'ells té una personalitat que el faci únic o destacable. Es mostren com a "adolescents promedi", però no fan més que allunyar-se de la realitat.

Una de les coses que menys m'ha agradat ha sigut el personatge del Fran: Ell era el millor amic d'en Wilde, el noi que el va assassinar per quedar-se amb la Lara. Sincerament, no entenc gens a aquest personatge. Primer de tot, és un personatge sense personalitat aparent i que sembla que tota la seva vida gira al voltant del Wilde. En segon lloc, assassina al seu amic per quedar-se amb una noia que no havia vist mai, i a sobre, sense cap mena de remordiment. Sopava tranquil·lament després de matar al seu company d'habitació. Hi ha dos possibles sortides: o en Fran té un trastorn psicòpata molt notable o és un personatge simplement mal escrit.

A pesar d'aquestes pegues que li estic posant al llibre, també hi ha coses que m'han agradat; per exemple, tot el llibre era molt avorrit al principi, però al final, l'autor ha utilitzat això en benefici propi introduint un plot twist que ningú s'esperava. Encara que ho rumiessis bé, ningú hagués encertat que hagués passat al final del llibre. Aquest moment és quan et cau la mandíbula a terra de sorpresa.

També m'han agradat les reaccions dels personatges, quan la Lara estava escapant del Fran, l'autor escrivia tot el que sentia la noia, moltíssima por. Aquest detall "sense importància" fa una gran diferència. Altres autors més novells no haurien representat aquesta por creixent, que seria el sentiment en una situació de segrest real, segurament escriviren que ella no tenia por i feia cada moviment amb precisió i complexitat. Bàsicament, haurien representat una situació surrealista pròpia d'una pel·lícula d'espies.

"La Lara procura reprimir els seus esbufecs, paralitzada darrere d'una columna."

Aquesta frase que obre el capítol vint m'ha encantat perquè expressa el terror de la Lara, però alhora també diu que ella és una persona que no es deixa emportar per la situació i manté la ment freda davant de situacions de risc. Això li dona una mica de personalitat al personatge.

La personalitat del personatge és un aspecte importantíssim per a mi, és una partícula de la història que et fa quedar-te amb els personatges a dins teu i no oblidar-los. També identificar-se amb les seves accions o pensaments.

En conclusió, a la meva opinió, tot té un costat negatiu i positiu però l’important no és fer-ho perfecte, l’important és saber veure’l i aprendre.

-Maria Castillo Ferrite, 2nB