No name kitchen - Bruno Álvarez
Maga Rivera i Marco Brenes
NO NAME KITCHEN
El voluntariat com mai l’havies vist
D’Atenes a Belgrad, de Belgrad a Sid, i de Sid aquí, a la Garriga. Bruno Álvarez va venir la setmana passada a fer una xerrada als alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Manuel blancafort. En aquesta xerrada, els alumnes van poder escoltar les experiències personals d’en Bruno, un home que ha dedicat gran part de la seva vida al voluntariat. Els alumnes van veure les parts bones i les dolentes, van escoltar coses que mai havien pogut imaginar i sobretot, es van posar a la pell de totes les persones que viuen en aquesta situació.
LA HISTÒRIA D’EN BRUNO
Bruno Álvarez va començar ajudant als immigrants a Atenes, Grècia, amb un grup d'amics. Però els hi va arribar informació què a Belgrad necessitaven més ajuda, així doncs van anar cap allà.
Un cop a Belgrad van llogar un espai on els hi portaven la verdura per cuinar. Van establir un diccionari per comunicar-se amb els immigrants i es va distribuir fusta perquè la gent es pogués escalfar i cuinar. L'espai es va convertir en un lloc més acollidor. Més tard la policia va dir que s'havia de desallotjar el camp, i ho van tirar tot a terra.
Els immigrants que abans residien al camp de Belgrad van haver de marxar, molts d'ells van anar a un camp de refugiats a Sid. Era un camp molt petit on es podia ajudar millor als migrants. Els nois refugiats deien "anem al game". Quan deien això volia dir que anaven a intentar passar les fronteres i marxaven. Al cap de quatre dies la majoria tornaven molt mal parats. Ja que els policies de les fronteres els tracten molt malament. Arribaven amb cops, blaus, mossegades... A partir d'aquí van voler parlar molt més d’aquest tema amb altra gent, i van començar a expandir-se com a associació.
PERQUÈ ES FAN DIR “NO NAME
KITCHEN”
Un dels amics d’en Bruno era cuiner i graffiter. Feia
dies que parlaven sobre com es podien dir, així que el
graffiter va escriure a la paret de la cuina: “No name
kitchen”. Que traduït al català vol dir: “La cuina
sense nom”. Aquell nom tan improvisat encara
perdura a l’organització.
REFLEXIÓ
Creiem que aquesta xerrada ha sigut molt interessant, ja que quan parlem d’aquests temes no ho fem amb profunditat.
Creiem que ha estat molt bé escoltar les experiències personals d’en Bruno, perquè així és més fàcil posar-nos a la pell dels refugiats. Com que no escoltem gaires testimonis de situacions extremes, com poden ser les guerres, creiem que no en som tan conscients que tot això passa dia a dia. Creiem que a l’aprendre les rutines d’aquestes persones, paraules que fan servir, costums, etc, ens ha recordat a tots que aquesta situació és real i que si n0 la denunciem nosaltres ningú ho farà.
COM SON ELS VOLUNTARIS?
Normalment els voluntaris són persones joves, gent d’entre 20 i 30 anys. Els voluntaris han d’estar ajudant mínim un més i màxim 3 mesos. Així els voluntaris creen vincles amb els refugiats. Tots els voluntaris tenen un psicòleg un cop per setmana, així poden controlar personalment la situació. Ja que és una situació molt dura que no tothom sap controlar fàcilment.
Entrevista de la xerrada
Iker Martínez, Adrià Moreno, Hafsa Lachehab, Desirée García
El Bruno Álvarez és un dels fundadors de l’ONG No Name Kitchen, que treballa amb refugiats en diversos assentaments, i ha vingut a fer-nos una xerrada per presentar-nos l’ONG. Es van realitzar les següents preguntes.
Per què t’has unit a No Name Kitchen?
Perquè quan estava a Grècia em vaig donar compte que era una cosa que m’apassionava i vaig deixar de ser auxiliar de vol per poder ser voluntari.
Has hagut de complir algun requisit per entrar?
Tenir una certa quantitat de diners i voler ser voluntari.
Què es fa a No Name Kitchen?
Ajudem els refugiats a passar el dia a dia oferint esmorzar, dinar i sopar, també els oferim sacs de dormir i ajuda sanitària.
Com és el teu dia a dia salvant vides?
Donant menjar, ajudant als refugiats, oferint ajuda sanitària etc. A més a més el meu dia a dia és bastant complicat ja que hem de viure situacions bastant tràgiques.
Com es senten els refugiats al rebre les vostres ajudes?
Els refugiats es senten molt agraïts per poder rebre les ajudes sanitàries i alimentàries.
El govern de Sèrbia està a favor de No Name Kitchen o en contra?
El govern no està a favor de No Name Kitchen però estem autoritzats degut a la situació.
Quants voluntaris hi ha a l’organització?
Treballadors 10, voluntaris estan d’ 1 a 3 mesos.
Quines són les diferències i quines les seves semblances amb altres associacions?
Cada organització té una manera diferent de treballar, per exemple, ells no entren a camps de concentració oficials, pero a la vegada col·laboren amb altres organitzacions que potser si ho fan.
Quant de temps hi romanen als camps, en dies o mesos?
Depèn de la seva sort.
