Per molts anys, Blancafort(s)!
Segurament, sentint aquesta frase es podria pensar que el nostre institut està d’aniversari, cosa que és en part certa, però no és la connotació real d’aquesta frase. Perquè no és l’únic Blancafort que hi ha a La Garriga —de fet, n’hi ha quatre—.
El primer, potser no gaire conegut, és el Molí de Blancafort, una edificació pairal situada a la vora del riu Congost que durant l’Edat Mitjana va ser el molí més important del poble i un dels més grans de la vall del Congost. Va ser construït per la família Blancafort, però en un determinat moment (s.XIX) va passar als Dachs. Per l’estatus que aportava controlar aquest gran molí, els Blancafort eren una de les famílies més top del poble. No era l’únic molí de La Garriga, doncs es té constància que, a més del de Blancafort, hi havia el Molí de Can Palau, el de Ca N’Oliveres, el Molí de Can Terrés i el Molí de Rosanes, com els més preeminents.
Molí de Blancafort, a La Garriga (Novembre de 2021)
El segon Blancafort del poble és el Balneari, que si porta aquest nom és perquè va ser fundat per l’omnipresent nissaga dels Blancafort, que anteriorment havien posseït el molí. Novament, no va ser ni el primer ni l’únic balneari de la població, doncs l’explotació d’aigües termals a La Garriga es remunta a l’època romana i es documenta la presència d’una casa de banys des de l’Edat Mitjana. A l’època de la fundació del balneari, va haver de fer-li la competència al Balneari Martí, que després seria rebatejat com a Termes Victòria.
Balneari Blancafort l'any 1905. Imatge provinent del CDH La Garriga.
El tercer Blancafort del poble, i segurament el més conegut a escala local, és el nostre institut. L’IES Manuel Blancafort, que va néixer a partir de la necessitat de tenir un institut públic al poble el 1980 va ser anomenat així en honor a Manuel Blancafort i de Rosselló, un dels compositors més importants del panorama internacional del segle XX i que va néixer aquí, a La Garriga.
Finalment, el quart Blancafort, aquest conegut internacionalment és Manuel Blancafort i de Rosselló, que va néixer a La Garriga un 12 d’agost de 1897 sent fill de Joan Blancafort i Carme de Rosselló (els Rosselló també eren un llinatge antic de La Garriga). De petit ja va viure en una atmosfera culta i intel·lectual, ja que els seus pares eren propietaris del Balneari Blancafort, on es reunien personalitats del moment, com Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol o Josep Carner. Va començar a interessar-se per la música de la mà del seu pare, i quan va ser més gran va estudiar a Barcelona amb mestres destacats i versats en música.
El compositor, retratat durant la seva joventut (EMM La Garriga)
Quan va començar a compondre, estava influït per l’impressionisme i es va incloure dins del moviment noucentista, que havia arrelat a Catalunya a inicis del segle XX. Les seves primeres obres són les Cançons de Muntanya, un conjunt de nou peces musicals que va compondre en la seva joventut, inspirat per l’entorn natural de La Garriga. Per exemple, la segona d’elles (Cançó dalt d’un cingle) fa referència als cingles de Bertí que emmarquen la vall del Congost.
És conegut per formar part del Grup dels Vuit, una agrupació de músics i compositors catalans amb ideals semblants, entre 1929 i 1936. Entre ells hi figuraven Eduard Toldrà o Frederic Mompou.
No va dedicar tota la seva vida professional a la creació de composicions, doncs va treballar a la fàbrica familiar de rotlles per a pianola, anomenada La Solfa. Ell traslladava les notes del pentagrama a les cintes de pianola.
Un rotlle de pianola 'Victòria', fabricat a la Solfa. Es conserva al MNACTEC
Al llarg de la seva vida va compondre moltes obres, entre elles Parc d’Atraccions (1924), que li va donar reconeixement internacional i fa que avui en dia tingui un lloc entre els compositors del segle XX, o la Simfonia en Si Major, que li va valdre el Premi Ciutat de Barcelona el 1950.
La culminació dels reconeixements que va rebre li va arribar en ser-li atorgada el 1982 la Creu de Sant Jordi. Finalment, després d’una productiva carrera, va morir el 1987 amb 89 anys.
Manuel Blancafort, ja de gran
El 12 d’agost de 2022 va ser el seu 125è aniversari, i per aquest motiu, la celebració de Santa Cecília d’enguany ha estat enfocada en homenatjar-lo, com hem fet des de l’institut, tocant un recull de les seves Cançons de Muntanya.
Per això, des d’OLIMB ens sumem a la felicitació cap a aquest compositor nostrat i li volem dir: per molts anys, Manuel! Molt bon 125è aniversari!
- Pol Asensio
